Gràcies

Sempre et veia ajudant als teus alumnes, agradable, somrient.
Fins que un dia inesperat, vaig ser jo la teva pacient,
Vas ser la llum que destronà la foscor del meu pensament,
No ens coneixíem, però no vas dubtar en donar-me el teu ajud.
Des de aquell moment, ets el meu àngel guardià, una fada.

Gràcies
Per portar-me la felicitat
Com si fos un gran regal
Que puc obrir tots el dies.

Ara que el final em trepitja, no deixo de pensar en el què passarà,
Un adéu que arribarà amb una inevitable i gran tristesa,
Una dolça imatge que es reflecteix en un tranquil llac,
Una imatge que brilla nit i dia, i no perd la seva intensitat
Una imatge que ha fet molt per mi, cosa que no deixarà mai d’existir.

Gràcies
Per acceptar-me tal com sóc
Perquè m’ho has guardat tot
Per donar-me la teva confiança

Una veu que va il•luminar-me des de el primer dia fins a l’últim,
Una veu que va fer sentir-me especial, estimada i molt feliç,
Aquella noia que es estimada per la seva veu i simpatia, ets tu
ets estimada pel teu alegre somriure, per un cor que mai oblidaré.
No oblidis aquell somriure que el teu cor em regala en cada instant,
Ni aquell somriure que em va ajudar en els pitjor moments, i què encara ho fa.

Gràcies
Per tots aquests sentiments especials,
Que has creat en mi amb la teva estima,
Des d’aquí et dic, moltes gràcies per tot!

Et regalo un somriure escrit perquè el guardis, en el teu cor i la teva ment,
També vull regalar-te un dibuix d’un somni en un llibre especial,
Et regalo una paraula perfumada amb l’olor de la vida i l’agraïment,
I un agradable dia de sol per il•luminar el teu nom en èpoques de foscor.
Una abraçada infinita de tots els arbres i el suau cant perquè puguis descansar,
Et regalo la mirada més dolça que existeix, el color d’un núvol,
I per últim, et regalo un petó en la teva ànima perquè mai m’oblidis.